Lavurs
Micromecanistas e micromecanists produceschan e monteschan tocs fitg pitschens che vegnan duvrads per la producziun d'apparats e d'iseglia. Per exempel èn quai mecanissems d'ura, protesas medicinalas, instruments da mesirar u da controlla ubain iseglia da stanzar. Els fan unicats, prototips u serias fitg pitschnas. Mintgatant ston els adattar ils plans tecnics a las pussaivladads effectivas da las maschinas da producziun.
Lur lavurs èn las suandantas:
Preparar lavurs
- preparar las lavurs e las maschinas, uschia ch'ina u pliras parts pon vegnir producidas tenor las prescripziuns
- far plans e skizzar tocs
Cun accent producziun e CNC (Computerized Numerical Control)
- configurar e programmar maschinas convenziunalas u talas che vegnan reguladas tras computers (CNC)
- endatar infurmaziuns davart il toc che duai vegnir producì e davart l'iseglia en l'indriz da cumond
- transponer il program e las correcturas da l'iseglia en la maschina CNC
- montar l'indriz per la recuperaziun, per ch'ils materials restants possian vegnir reciclads
- utilisar ed applitgar maschinas convenziunalas e maschinas CNC per producir ils tocs giavischads
- analisar rapports da controlla e far optimaziuns
- elavurar independentamain documents da producziun e da lavur
- controllar la qualitad dals tocs producids, glimar e nettegiar ils tocs
- nettegiar las maschinas ed ils indrizs
Cun accent decoltascha
- producir tocs cun agid da turns automatics, quai èn maschinas che roteschan e che allontaneschan uschia material
- far calculaziuns e pass da lavur per producir tocs da maschina spezials (empalms)
- producir differenta iseglia sco stgalpers u taraders, che vegn duvrada per la decoltascha
- controllar e mesirar ils tocs ch'èn da producir, analisar ils resultats e far correcturas
Cun accent iseglia da stanzar/models da cular
- producir iseglia da stanzar sco plattas da pressiun, regladers u claviglias cun maschinas convenziunalas
- producir models da cular u buls da metal cun agid da maschinas d'erosiun electricas u da maschinas CNC
Collavuraziun per optimar process
-
identifitgar, analisar ed eliminar problems en la producziun d'in u da plirs tocs micromecanics
- adattar documentaziuns tecnicas
- analisar datas da producziun e deducir da quai propostas per meglieraziuns
Scolaziun
Durada
4 onns
Accents (a partir dal 3. onn d'emprendissadi)
- Producziun e CNC
- Decoltascha
- Iseglia da stanzar/models da cular
Furmaziun pratica professiunala
en in manaschi da la branscha da microtecnica u d'uras
Furmaziun en scola
1 fin 2 dis per emna en la scola professiunala spezialisada
Furmaziun da scola a temp cumplain
differentas scolas en la Svizra franzosa. Dapli infurmaziuns: URL: https://berufsberatung.ch/schulen
Cuntegns didactics
- preparar ils andaments da lavur per la producziun
- realisar il management da project fundamental
- far plans e skizzar sistems microtecnics
- cooperar al process da meglieraziun permanent dals plans da producziun
Curs intermanaschials
emprender la lavur pratica, approfundar ed exercitar las basas professiunalas, 20 dis durant il 2. e 3. onn.
Maturitad professiunala
Sche las prestaziuns da scola èn fitg bunas, po ins frequentar la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun fundamentala.
Diplom
Micromecanist / Micromecanista AFQ
Premissas
Furmaziun preliminara
- terminà scola obligatorica
- examen d'admissiun en il manaschi d'emprendissadi ed en la scola professiunala
Pretensiuns
- mauns inschignus e calms per lavurar en moda fitg exacta
- chapientscha tecnica
- plaschair da lavurar cun maschinas e cun computers
- abilitad da leger plans e da s'imaginar chaussas en moda tridimensiunala
- pensar logic e metodic
- bunaabilitad da sa concentrar
- senn per urden e per exactadad
Furmaziun supplementara
Curs
purschidas da scolas spezialisadas e da scolas professiunalas spezialisadas
Examen professiunal (EP)
Spezialist/-a da process cun certificat professiunal federal u commerziant/-a tecnic/-a cun certificat professiunal federal
Examen professiunal superiur (EPS)
p.ex. manader/-dra da producziun Industria
Scola spezialisada superiura (SSS)
p.ex. tecnicist/-a dipl. SSS da microtecnica u tecnicist/-a dipl. SSS da construcziun da maschinas
Scola auta spezialisada (SAS)
studis en secturs specifics parentads, p.ex.
bachelor of science
en microtecnica u en tecnica da maschinas. Tut tenor la scola auta spezialisada valan differentas cundiziuns d'admissiun.
Relaziuns da lavur
Tecnicistas e tecnicists da microtecnica chattan plazzas da lavur en tut las branschas, nua ch'i vegnan producids apparats d'auta precisiun: en l'industria d'uras, en la mecanica da precisiun, en la robotica ed electronica, ma er en l'aviatica ed astronautica, en la telecommunicaziun, en l'optica u en la tecnica medicinala. Las paucas plazzas d'emprendissadi en l'industria sa concentreschan sin la regiun d'uras tranter Genevra e Schaffusa. Cun dapli experientscha pon els surpigliar posiziuns da gronda responsabladad sco manadra da team u sco commerziant tecnic.
La microtecnica è ina branscha cun grond avegnir che survegn adina dapli impurtanza. Micromecanists e micromecanistas ch'en pronts da sa furmar vinavant han bunas schanzas sin il martgà da lavur. Las paucas plazzas d’emprendissadi en l’industria èn situadas en la regiun, nua ch’i vegnan producidas uras, pia tranter Genevra e Schaffusa.
Ulteriuras infurmaziuns
Federaziun dals patruns da l'industria d'uras svizra
2301 La Chaux-de-Fonds
Tel: +41 32 910 03 83
URL: https://berufe-uhrentechnik.ch/