Lavurs
Bostgers e bostgeras s’occupan da guauds publics e privats. Els derschan e emplantan plantas, tgiran sendas da guaud ed erigian indriz da protecziun cunter donns tras animals u malauras. Els procuran per l’utilisaziun da la laina, per la diversitad da la spezias da plantas e per il svilup dal spazi da viver dad animals e plantas.
Els exequeschan suandantas lavurs:
racolta da laina
- marcar las plantas che vegnan pinadas tenor las instrucziuns dals inschigners forestals e da las selviculturas
- organisar il plazzal nua che la laina vegn derschida e far plans
- preparar l’equipament, marcar e segirar il conturn
- pinar plantas, allontanar roma, resgiar ed elavurar ils bists
- manischar resgias a motor e maschinas e resguardar latiers las prescripziun da segirezza
- transportar davent bists da plantas cun in tractor u cun ina crana
- deponer tscheps da plantas ed als zavrar tenor lur diever, p.ex. per stgaudar, per l’industria u per la construcziun da chasas
- calcular il volumen da la laina pinada
- rumir il lieu da derscher plantas
tgira e mantegniment da guauds
- pudair distinguer las spezias da plantas d’ina regiun e savair co ch’ellas vegnan duvradas e co ellas pon vegnir mantegnidas
- tgirar ils guauds, ils urs dal guaud, las chaglias ed ils biotops
- promover la diversitad da las spezias ed iniziar la regiuvinaziun natira, quai vul dir procurar per spazi e glisch per las plantas giuvnas per ch’ellas possian prosperar bain
- preparar, plantar e tgirar plants giuvnas per la replantaziun
- tagliar enavos roma per che las plantas restian saunas e fermas
- prevegnir a privels tras parasits e tras bulieus
- cumbatter privels da schelira, d’incendis da guaud e da sitgira
- proteger il guaud cunter donns tras ils animals
- prender mesiras en connex cun la protecziun cunter privels da natira, p.ex. rempars da lavinas u sistems da segirar spundas cunter sbuvadas
Tecnica forestala
- sa participar a mesiraziuns en ils guauds
- manischar apparats da mesiraziun
- construir saivs per separar ils guauds da las pastgiras
- sa participar tar la construcziun ed tar il mantegniment da sustas e d’indrizs da temp liber sco er da plazzas da gieu
- mantegnair vias, sendas e trutgs da guaud
Ulteriuras lavurs
- mantegnair e reparar apparats
- administrativas provisiuns da carburant
- dismetter e reciclar ils ruments adattà a l’ambient
Scolaziun
Durada
3 onns
Furmaziun en la pratica
En ina interpresa forestala publica u privata u en in manaschi forestal
Furmaziun en scola
1 di per emna a la scola professiunala
Roms professiunals
Racoltar e mesirar laina, enconuscher la laina, enconuschientschas selviculturalas da basa, enconuschientschas territorialas, selvicultura, ecologia, protecziun dals guauds, animals dal guaud, selvaschina ed animals selvadis, fatgs da construcziun, uman e lavur, pensum e muntada dal guaud, dretg forestal, planisaziun forestala, organisaziun da l’interpresa e dretg da lavur
Curs ordaifer il manaschi
Curs tar suandants temas:
racoltar laina, selvicultura ed ecologia, fatgs da construcziuns selviculturalas, agid d’urgenza per il persunal forestal e segirar cunter crudadas. 52 dis durant 3 onns.
Maturitad professiunala
Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.
Diplom
Bostger / Bostgera AFQ
Premissas
Furmaziun preliminara
- temp da scola obligatoric terminà
- fufragnadi vegn recumandà
Pretensiuns
- plaschair da lavurar en il liber
- bun dun d‘observar la natira
- senn da responsabladad e buna abilitad da giuditgar (ristga d’accidents)
- autonomia
- buna sanadad corporala per la lavur stentusa da tutt’aura
- supplementarmain: examinaziun corporala tras in medi
- enclegientscha tecnica per la lavur cun maschinas ed apparats
Furmaziun supplementara
Curs
purschidas da centers da furmaziun per selvicultura ed agricultura, da WaldSchweiz, d’organisaziuns per la protecziun da l’ambient, da scolas spezialisadas e da scolas spezialisadas superiuras; ina survista dals curs porscha Codoc
Furmaziun da basa scursanida
Bostgers/bostgeras pon far per regla ina furmaziun da basa scursanida sco
pumicultur AFQ u ortulana AFQ
Examen professiunal (EP)
cun AFQ: capobostger / capobostgera, manischunz / manischunza da maschinas forestalas, manader / manadra da la crana a cabel, spezialist / spezialista per la tgira da plantas, spezialist / spezialista da laina, spezialist / spezialista per natira ed ambient
Scola spezialisada superiura (SSS)
selvicultur / selvicultura dipl. SSS
Scola auta spezialisada (SAS)
Bachelor of Science (SAS) en economia forestala. Tut tenor scola auta spezialisada valan differentas cundiziuns d’admissiun.
Cundiziuns da lavur
Ils bostgers e las bostgeras lavuran per il pli durant l’entir onn en il guaud e quai da tutt’aura. Els lavuran sur sasezs u en il team cun inschigneras ed inschigners forestals SSS. Els portan in equipament da protecziun cun colurs che dattan en egl. La glieud da professiun vegn per regla emploiada d’ina vischnanca, d’in chantun, d’in revier forestal, d’in cirquit forestal u d’ina interpresa privata. Mo darar sa fan bostgers e bostgeras independents/ independentas. Suenter intgins onns experientscha da lavur pon els surpigliar posiziuns cun responsabladad u lavurar sco manaders d’in team. Intgins sa spezialiseschan sin runar laina (transportar davent laina derschida) u sin la tecnica forestala.
Ulteriuras infurmaziuns
Codoc
3250 Lyss
URL: www.waldberufe.ch
WaldSchweiz
4501 Solothurn
URL: www.waldschweiz.ch