Passer au titre

Electronist / Electronista da multimedia AFQ

Electronistas ed electronists da multimedia planiseschan, installeschan e programmeschan apparats e sistems electronics. Quai èn per exempel apparats da televisiun, computers, sistems da segirezza e raits da communicaziun. Els reparan apparats e remplazzan parts ruttas. Ultra da quai cusseglian els la clientella pertutgant apparats e sistems electronics.

Lavurs

Lur lavurs èn las suandantas:

Accent tecnica da divertiment e da communicaziun
  • sviluppar apparats, indrizs e sistems da multimedia uschia, che tals adempleschan ils basegns da la clientella
  • stimar, quant temp e tge material che vegn duvrà, far offertas e planisar termins
  • preparar il material ed ils urdains
  • controllar, programmar e parametrisar ils apparats, quai vul dir als adattar uschia, che lur andament po vegnir reglà correctamain
  • enconuscher ed eliminar problems, cun agid da sistems da mesiraziun u d'ina software da diagnosa ch'els collian cun l'apparat u cun il sistem
  • reparar apparats da multimedia ruts, per exempel moniturs, autpledaders e computers
  • esser en contact cun furniturs, per exempel empustar apparats u returnar apparats ruts cun garanzia
Accent indrizs d'emissiun, indrizs da retschaviment e raits da communicaziun
  • cussegliar la clientella sco er chapir ed elavurar ses giavischs
  • reglar, installar, encablar correctamain ils apparats empustads e guardar, ch'els funcziuneschian ensemen cun auters apparats
  • controllar, sche apparats novs u reparads funcziuneschan e nudar ils resultats
  • declerar a la clientella, co ch'ils apparats e sistems funcziuneschan e co ch'ella po spargnar energia
  • mantegnair apparats e sistems, per exempel actualisar programs sin il smartphone u en la televisiun u nettegiar filters d'aria en apparats
  • barattar parts ruttas u apparats ruts
  • installar in apparat da substituziun per la clientella, per che l'apparat rut possia vegnir consegnà al lavuratori
Accent tecnica d'audio, da video e da segirezza
  • planisar installaziuns, per exempel da sistems da communicaziun d'audio e da video en interpresas
  • metter en funcziun sistems u raits
  • planisar colliaziuns d'internet e da televisiun d'edifizis e liquidar las lavurs ch'èn necessarias per quai

Scolaziun

Durada

4 onns

Accents

  • tecnica da divertiment e da communicaziun
  • indrizs d'emissiun, indrizs da retschaviment e raits da communicaziun
  • tecnica d'audio, da video e da segirezza

Furmaziun en la pratica

En ina fatschenta spezialisada da multimedia u en ina interpresa da raits da communicaziun

Furmaziun en scola

1 fin 2 dis per emna en la scola professiunala spezialisada

Roms professiunals

  • cussegliar e vender
  • concepir e projectar soluziuns tecnicas
  • montar ed installar
  • configurar, parametrisar e metter en funcziun
  • mantegnair ed eliminar disturbis

Curs ordaifer il manaschi

emprender la lavur pratica, approfundar ed exercitar las basas professiunalas, 15 dis durant 4 onns.

Maturitad professiunala

En cas da fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

Diplom

Electronist / Electronista da multimedia AFQ

Premissas

Furmaziun preliminara
  • terminà la scola obligatorica
Pretensiuns
  • chapientscha tecnica
  • bunas enconuschientschas da matematica
  • mauns inschignaivels per lavurar exactamain
  • pazienza e perseveranza
  • buna demananza
  • plaschair dal contact cun persunas
  • nagina tschorvadad per colurs

Furmaziun supplementara

Curs

Purschidas da scolas professiunalas spezialisadas e da scolas spezialisadas superiuras sco er da l'associaziun professiunala MMTS.

Examen professiunal (EP)

Cun attestat professiunal federal, per exempel:
- Electronist / Electronista da multimedia
- Tecnicist / Tecnicista da tun
- Tecnicist / Tecnicista audio-video
- Commerziant tecnic / Commerzianta tecnica

Examen professiunal superiur (EPS)

Per exempel manader / manadra dipl. dal servetsch tecnic / service u manader / manadra da facility management e maintenance cun diplom federal.

Scola spezialisada superiura (SSS)

Studis en secturs spezialisads parentads, per exempel tecnicist / tecnicista d'edifizis dipl. SSS, informaticher / informaticra dipl. SSS u electrotecnicist / electrotecnicista dipl. SSS.

Scola auta spezialisada (SAS)

Studis en secturs parentads, p.ex. bachelor of science en electrotecnica, en informatica, en telecommunicaziun u en mecatronica. Tut tenor la scola auta spezialisada valan differentas cundiziuns d'admissiun.

Cundiziuns da lavur

Electronistas ed electronists da multimedia lavuran tut tenor accent en differents lieus, per exempel en manaschis cun in lavuratori da reparatura u en fatschentas spezialisadas da multimedia. Ils apparats, las marcas ed ils sistems tecnics, cun ils quals els lavuran, pon esser fitg differents. I dat lavurs ch'els ston liquidar sut squitsch da temp, per exempel sch'els ston eliminar in disturbi. Er ad occurrenzas u sin plazzals ston els savair ir enturn cun il squitsch da temp.

Electronistas ed electronists da multimedia chattan lavur en manaschis da la branscha da multimedia, tar interpresas per sistems da segirezza u per sistems da la communicaziun audiovisuala, tar interpresas da raits da communicaziun u er tar purschiders da streaming. Els pon er sa far independents e fundar in'atgna interpresa. En questa branscha sa sviluppan ils apparats svelt ed adina dapli tecnologias arrivan sin il martgà. Igl è impurtant, che las electronistas ed ils electronists da multimedia s'infurmeschian davart quests svilups.

Ulteriuras infurmaziuns

Center da furmaziun professiunala MMTS
MultimediaTec Swiss
2540 Grenchen
URL: www.mmts.ch




orientation.ch