Lavurs
Mecanists d’apparats a motor mantegnan e reparan maschinas ed apparats a motor che vegnan oravant tut utilisads en la cultivaziun da l’iert ed en la selvicultura, en la pumicultura ed en la viticultura, en il servetsch communal e d’enviern e per il nettegiament. Latiers tutgan segapastgets, nettegiaders a pressiun auta, maschinas da rumir naiv, resgias e fautschs a motor, tagliels da maun, maschinas da nettegiar palantschieus e vehichels communals.
Mecanistas d’apparats a motor lavuran il pli savens en in lavuratori. Durant la stad reparan ellas oravant tut maschinas utilisadas en la cultivaziun da l’iert e l’enviern reparan ellas per exempel farguns da naiv e resgias a motor. En tscherts manaschis sa spezialiseschan ellas ultra da quai sin maschinas che vegnan utilisadas en in sectur spezial.
Mecanists d’apparats a motor reparan motors da benzin, da diesel e d’electro. Els allontaneschan tocca da motors defecta u isada, demonteschan ella en tocca singula, nettegian ella e remplazzan la tocca defecta. Sche la tocca n’è betg da retrair a termin util, produceschan els sezs quella. Els dumognan las tecnicas ch’i dovra latiers: furar, struvegiar e buglir. Suenter la reparatura controllan els l'electronica.
Mecanistas d’apparats a motor fan lavurs da controlla e da service. Ellas exequeschan lavurs da rutina sco midar ventils, stuppadiras e chandailas, midar l’ieli dal motor, nettegiar filters e mular cuntels. Tar vehichels controllan ellas il motor, l’accuplament, il manischadi ed ils frains, mantegnan il schassis e controllan l’electronica.
D'ina vart tutga la lavur corporala tar il mintgadi, da l'autra vart dovran mecanists d’apparats a motor er ina gronda abilitad da la detta, per exempel per regular la precisiun dals envidaders e dals carburaturs. Cun apparats da diagnosa dirigids dal computer e sensurs chattan ils mecanists d'apparats a motor la raschun per disturbis en ils sistems electronics, mecanics u idraulics. Tar maschinas cumplitgadas vegnan en funcziun ils manuals dals apparats, plans da las tavlas electricas e lur funcziuns sco er protocols d’examinaziun.
En lur lavur resguardan mecanistas d’apparats a motor las prescripziuns da segirezza, las prescripziuns sanitaras e da la protecziun da l’ambient. Ellas preparan ils apparats tenor las directivas legalas.
Scolaziun
Durada
4 onns
Furmaziun en la pratica
En lavuratoris da reparatura
Furmaziun en scola
1 di per emna a la scola professiunala
Roms professiunals
- cumpetenzas interdisciplinaras
- prescripziuns
- examinaziun da las lunghezzas tecnica da fabricaziun
- tecnica da las transmissiuns idraulicas e pneumaticas
- idraulica
- scienza da materials
- informatica
- elements da maschinas
- schassis
- manischadis / frains
- segirezza / confort
- infurmaziuns tecnicas
- basa da l’electrotecnica
- indrizs electrics
- motors termics
- quint / fisica
- lavurs spezialisadas professiunalas
Curs ordaifer il manaschi
Emprender la lavur pratica, approfundar ed exercitar las basas professiunalas, 37 dis durant 4 onns.
Maturitad professiunala
Sche las prestaziuns da scola èn fitg bunas, pon ins frequentar la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.
Diplom
Mecanist / Mecanista d'apparats a motor AFQ
Premissas
Furmaziun preliminara
- terminà la scola obligatorica
Pretensiuns
- inschign manual
- chapientscha tecnica
- bun dun receptiv
- moda da lavur independenta
- fidadadad e senn da responsabladad
- buna constituziun fisica
- agilitad corporala
- plaschair dal contact cun clientella
Furmaziun supplementara
Curs
Purschidas dad AM Suisse e da scolas spezialisadas professiunalas
Examen professiunal (EP)
Tecnicist / tecnicista da diagnosa d’apparats a motor cun certificat professiunal federal
Examen professiunal superiur (EPS)
Maister mecanist / maistra mecanista d’apparats a motor
Scola spezialisada superiura (SSS)
P.ex. tecnicista u tecnicist da construcziun da maschinas dipl. SSS, tecnicista u tecnicist da construcziun en metal u da fatschadas dipl. SSS ubain electrotecnicista u electrotecnicist dipl. SSS
Scola auta spezialisada (SAS)
Studis en secturs spezials parentads, p.ex. bachelor of science en tecnica d'automobils, en tecnica da maschinas u en electrotecnica. Tut tenor la scola auta spezialisada valan differentas cundiziuns d'admissiun.
Cundiziuns da lavur
Las mecanistas ed ils mecanists d'apparats a motor lavuran individualmain u en pitschens teams en lavuratoris da reparatura da manaschis che produceschan u che vendan apparats a motor. Ellas ed els van er directamain tar la clientella e reparan là maschinas che na pon betg vegnir messas en moviment. Durant la stad è il temp da lavur savens pli lung che durant l'enviern. Las mecanistas ed ils mecanists d'apparats a motor chattan er lavur en l'administraziun communala e chantunala u en garaschas per camiuns u per maschinas da construcziun. Cun in pau experientscha pon ellas ed els manar in lavuratori u lavurar en moda independenta. Mo paucs manaschis prendan emprendistas ed emprendists.
Ulteriuras infurmaziuns
AM Suisse
Associaziun professiunala Agrotec Suisse
Chräjeninsel 2
3270 Aarberg
Tel: +41 32 391 99 44
URL: www.agrotecsuisse.ch
Survista da las professiuns da tecnica agrara:
URL: www.go4mechanic.ch